Es veu que l’amor,
si el busques,
no el trobes,
i és veritat això.
Però a vegades,
sense voler,
el trobes,
vés a saber el perquè.
També ets pots equivocar
i és una simple amistat.
Però ho has de mirar
i no acabaràs errat.
Internet és un bon camí,
encara que s’ha de vigilar.
Creus que coneixes l’amic
i després passa el que no ha de passar.
Però el meu relat
és ben diferent.
La por era present,
però va sortir molt bé.
Quatre trens vaig agafar,
vaig baixar del que no havia de baixar.
Unes quantes trucades de socors,
al meu noi, que vaig posar nervios.
Seguint les seves instruccions,
vaig arribar al meu destí,
ell estava allí,
i m’esperava ansiós.
Jo també estava nerviosa,
però entre riures i mirades,
l’ansietat pasava,
Davant la mar blava.
I asseguts al sofà de l’estudi,
entre un Sol brillant
i una mirada molt interessant,
em mirava amb ulls de murri.
L’estona de cel es va acabar,
massa curta, vam pensar.
Però va ser tan bonic,
que ho deixo aquí escrit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario