Fins a la fi

La vida de vegades et dóna l'esquena, o si més no, les coses no acaben sent com tu les volies.Però la vida és així.
Tu i jo ara només som bons amics. Sort que et tinc! Però els somnis i desitjos que tenia s'han esfumat, com el vent glaçat del pol nord. Passa, ho arrassa tot, i al final tot queda diferent, però del mateix color blanc de la neu.
Ahir em vaig decidir a venir-te veure tocar. I mira que no ho tenia gens clar.
Però només tenia dues opcions, quedar-me a casa sense saber què fer i empenedir-me de no haver estat allà, al teu costat, quan ho necessitaves. Però vaig apostar per la segona, venir-te a veure. Curiositat simplement. I el resultat no va ser gents desagradable. Les cançons em van agradar totes. Però les mes boniques van ser la que parlaves de la meva amiga que viu amb els àngels, i la que em vas dedicar amb la mirada. Després vam estar ballant tota la nit. Tot s'ha de dir que vaig acabar una mica malament, però merci carinyo, que em vas cuidar molt bé.
Entre copes, fum i música et vaig demanar que em fessis una promesa, i em vas dir que no marxaries mai.
Desmuntar una bateria, portar una guitarra a l'esquena, i molts riures, van ser el punt i final, d'una nit que per mi va ser molt màgica.
Abraçades, "mossegades", mirades i bones paraules.
T'estimo amic meu!