
Tres anys ja fa, que em vas mirar per primer cop.
Presentacions. Dos simples petons de cordialitat. Res més.
Jo no sentia res cap a tu, simplement t’admirava com cantaves i tocaves la guitarra.
Res més.
Guapo en principi no m’ho semblaves; recordo una amiga que deia que sí que eres molt atractiu, en definitiva, estaves com un tren. Els meus ulls no ho van veure...
Uns dies després les nostres mirades es van tornar a creuar. Per petició teva. En estil indirecte per suposat. Concert, xerrada, passejada...Vam parlar de moltes coses, te’n recordes?
Estava tranquil·la jo, fins que asseguts un al costat de l’altre, em vas dir que t’havies fixat en mi des del primer dia que ens vam veure. Em vas agafar la mà. Aquella sensació no l’oblidaré mai, com tantes d’altres...
Sense saber que fer em vaig arrapenjar la teva espatlla i va ser llavors quan les estrelles em van venir veure:El Primer Petó. Aquell Petó a la Nit. Fantàstic. Després ens vam abraçar i em vas calmar el fred.Ens vam agafar de les mans mentres caminavem per aquella nit.
Però tot té un final, el comiat; en aquell portal, recordes?L’ últim Petó d’Aquella Nit Màgica.Molt màgica debia ser, perquè en aquell moment em vaig enamorar de tu.
Primer cop que vaig dir un T’estimo sincer, ho sabies?
Fa tres anys de tot això. I moltes coses més ens han passat a tu i a mi plegats. Aquell petó no va ser l’últim, sinó el Primer. De moltes vegades, fins avui.
De tot això ja fa tres anys. Estonetes plenes d’il·lusió, Desitgos i molta pols d’estrelles. Agradables. Al teu costat, i tu al meu. El meu amor es va anar fent més i més gran. Fins que un dia t’ho vaig explicar.
Però va passar que els nostres propòsits no eren els mateixos. Ho haviem de deixar estar. Era el millor. Però no podia, ni tu...
Un cop si que vaig dir Prou! Finalitzat!Però vaig dir una mentida, no sé si gran a petita.Volia estar al teu costat, tot i saber-ne les consequències. Et necesitava, enganxada a tu.
Droga? Possiblament.
Aquest estiu, han passat moltíssimes coses, i “finalment” ho vam acabar...Fins dimarts passat...
Droga altra vegada? Possiblament, però del cert no sé si estic enganxada. Ho puc deixar, com el tabac?
Possiblament!Ho vull? Ja no ho sé...
T’estimo?
M’estimes?
Desitjos incontrolats?
Insint animal?
On és aquella pols d’estrelles?
T’estimo?
M’estimes?

No hay comentarios:
Publicar un comentario