Sota la llum de la blanca lluna,
em vas besar per perimer cop.
I em vas abraçar ben fort,
dient-me que m'estimaves de debò.
Jo em vaig quedar sorpersa,
no m'ho esperava tot allò.
Però sense cap incertesa,
et vaig dir que eres part del meu cor.
Aquella blanca lluna,
ens mirava feliç,
semblava una doça pruna,
i jo li vaig demanar un desitg.
En aquell instant el temps es va aturar,
només erem tu i jo: un sol cos,
els teus llavis, la meva boca van besar,
i jo de tu mai m'hagués volgut separar.
Feia una nit clara, amb estels,
i vam contemplar junts el cel.
I aquell bes amb gust de record
ara m'ajuda a superar la teva mort...
Avui fa també una nit serena,
i la lluna em mira tota plena.
Però la seva cara ha canviat,
sap que tu ja no ets al meu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario