jocs d'infància. Tu i jo dos nens petits, mentres jugàvem a cotxes i a nines, estavem molt units. Cada tarda venies a casa, o jo anava a la teva. Tan feia perquè sempre ens ho passàvem de primera.
De petits, aquells anys en que no sabiem res, i ho sabiem tot.Una simple joguina ens feia riure, i erem només nens.
Com que ens portem uns anys, tu anaves creixent i fen-te gran, i jo encara estimava les meves nines.Era molt tímida, aquest sempre ha sigut el meu punt feble, i no et deia res, ni un simple "hola", però tu sempre m'ho has dit.
Allò ha quedat així, nosaltres dos, tan amics de petits, ara ja només som dos simples veïns. Jo també m'he fet gran, i ara et veig amb altres ulls. Ja no ets aquell nen d¡aquells ulls tan bonics, per sort encrara conserven aquell marró tant ensisador.
Ara a mi m'agrades, i desitjeria estar al teu costat cada dia.Però et tinc tan lluny tot i que vius a la porta del costat! És una paradoxa, però és la realitat.
Ara ja no som aquells nens petits, però jo encara conservo tots els rocords al teu costat, d'aquelles tardes inocents i infantils.
Ara ja no et diria: " A què vols jugar?", sinó " T'estimo massa per poder-te oblidar".
No hay comentarios:
Publicar un comentario