Tu

Estimada Cris:

Recordo aquelles tardes de dissabte, ballant 2 hores seguides... El primer dia no volia ballar, pero tu em vas agafar la mà i et vas posar el meu costat.

Des d'aquell dia ens vam fer molt, i aixo que tu eres la "moni". Erem molt iguals, i ens feiem molt. Vam tenir una molt bona amistat. Et preocupaves per mi, que sempre estés bé, i m'enrecordo el dia que vam fer la primera acutació a la plaça de la vila que estava molt nerviosa i tu em vas fer un petonet per calmar els nervis. I em va ajudar molt.

Les coses anaven molt bé. Es va acabar el curs i el setembre altre vegada. Que no va arribar mai... perquè uns dia abans que començes el curs no vas voler ballar mai més.

Els dies que voldria oblidar per sempre serien d'aquell dijous a aquell dissabte...

Em vas trucar al mati i em vas dir: "Hola Anna! Dissabte començem les classes. Ens veiem dissabte! Ah! I si un dia vols anar a pendre un café i ens expliquem les coses dons perfecte, perquè em caus molt bé, i si et puc ajudar, ho fare amb molt de gust. Vinga, dissabte ens veiem! Adeu bonica"

Mai m'hagués imaginat que aquelles paraules serien les últimes que em diries...

Divendres em vaig enterar que havies tingut un accident i que estaves a l'hospital. Dissabte que estaves molt greu i cap al vespre que ja no hi havia res a fer...

Diumenge no et vaig poguer dir l'últim adéu, que estúpida que vaig ser el no agafar el telefon quan la meva mare em va trucar, perquè estava dormint a casa d'una amiga...

La questió és que va ser massa tard...

I tu tenies pressa per veure els estels...

Va ser difícil, és difícil i serà complicat oblidar-ho, cosa que els que t'estimem mai farem. Ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies...

Però el que va ser dur, va ser saber que vas marxar... perquè TU vas voler...

Aquella trucada sempre l'he entès com la despedida... Però si hagués sabut el que et passava pel cap en aquells moments tant difícils, t'hagués ajudat bonica meva!

Ara és massa tard ja... Però que sàpigues que sempre et tinc present. Sé que sempre has estat i coninuaràs estan al meu costat.

Gràcies per ajudar-me en els meus moments difícils, i per riure amb mi en els feliços.

Algun dia podrem fer aquell café, i explicar-nos la "vida"?

Segur que si, en un altre món. En el nostre món.

T'estimo i sempre estaràs dins el meu cor Cristina.

Un petó.

Una amiga que t'estima moltissim:

Anna