El poder d'una cançó

La tristesa m’atrapa, m’ofega!
El meu cor només veu la negra llum;
La inmensa foscor.

Ja no hi ha estiu, ni calor,
sota el cel del meu món...
La meva amiga m’agafa la mà,
la foscor s’em endú al més enllà.

Jo cada cop més espantada,
intento mirar enrere,
però no hi veig res,
només polseguera.

Però de lluny sento uns acords,
sembla una cançó.
És una guitarra tocada
pel meu músic, el meu amor.

Ell també la canta,
i va sonant la melodía,
una cançó que m’encanta,
que fa despertar el meu dia.

Es ell! I em ve a buscar!
Amb la dolça guitarra,
de la meva nit em rescatarà.

Quan ell em mira,
la cançó és mes forta,
la meva amiga crida,
I em deixa la meva mà ferida.

Ell s’acosta i m’agafa,
els dos fugim corrents,
cap el camí del vent.

Quan arribem m’abraça...
I em diu que m’estima,
que no estigui trista,
que amb el poder d’una cançó,
qs poden vénçer les pors.