Sent la birisa de la matinada,
com t’acarona les galtes.
Tu asseguda a la platja,
pensant i no pensant,
en mil coses i en cap.
T’importa tot,
no t’importa res;
el maravellós color,
d’unes aigües calides,
que es van movent fins l’horitzó.
Estas desclaça a la sorra,
que sembla que et vagi dient:
"Cada petjada de la teva vida,
se l’endura el vent."
Tu esperes asseguda,
que un vaixell arribi
i se t’emporti on sigui,
a una terra perduda...
Perquè ho vols això?
Que no estàs be a la sorra?
Necessites estar sola,
molta estona, mirant les ones.
També penses potser,
en quedar-te esperant,
aquell amor del passat
que no saps si arribarà.
Tens molta por, tanta!
Que et quedaries allà,
esperant i desafiant,
la vida al teu davant.
Però decideixes aixecar-te,
i tirar endavant.
Sense mirar les petjades
que a la sorra has anat deixant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario