Avui plou

Avui plou, hi he pensat que el cel és gris com el nostre amor. Miro els núvols i veig com fan caure la pluja amb força i esperança. Les fulles dels arbres que es veuen des de la meva habitació molles i brillants com els teus ulls demanat una carícia o un petó.

Avui plou i no puc sortir a recordar-te, puc descriure els sentiments grisos com el dia, però no estimar-te. Vull que es faci fosc i somiar en un dia en el que ens vam retrobar continuar junts en aquell món on res ens separava.

Avui plou i el dia no és clar com el teu somriure, et vull abraçar i vull sortir, però el rancor del mal amb menjar per dintre. No vull oblidar-me, com la gent que s’oblida dels dies de pluja, i angoixa. Tampoc vull recordar-te com un miratge enmig del desert. Però avui plou i l’amor s’apaga com una espelma enmig del vent. Aquell núvol que porta la grisor i l’angoixa s’esvaeix i surt un raig per darrera aquestes muntanyes de tots colors. El primer que sobresurt és el groc com el teu somriure i la teva mirada, després el vermell, amb la passió i la mirada en que em miraves, el verd que hem recorda i hem torna l’esperança de tornar-te a veure i a estimar, el blau mig enfosquit que em fa veure el que vaig perdre quan ens vam deixar d’estimar.

Ja es de nit i penso que es hora de somniar, però hem pregunto en què puc somniar si no t’estimo, no vull somniar en que tot es troba trencat i desfet, no vull somniar que no et tronaré a veure encara que se que es veritat. Somio i somio, sento la teva passió encara recorren el meu cos d’aquella manera, i se'm escapen els plors i les ganes d’abraçar-te.

M’agradaria sortir i intentar trobar-te en aquell parc on ens vam conèixer i tornar a començar allò que vam deixar sense saber perquè!

[Aquest escrit no he sabut mai qui el va fer. Me'l vaig trobar al meu camí i m'en vaig enamorar al moment.]