viernes, 29 de enero de 2010

La meva nena


Amb tu dos anys he passat.

Amb puntualitat

i com sempre,cada dimarts.


Quan et veia allà, asseguda,

tota vermella,

una rialla jo feia.


Ara recordo

la primera vegada

que ens vam trobar:


Jo tota emocionada

no et sabia ben bé tocar.


Per sort un àngel

que del cel va venir

em va ajudar a conèixe't

i saber gaudir.


Quan estava davant teu,

tu amb la teva grandesa

m’imposaves molta tendresa.


I amb les dues amigues

les baquetes

i el nostre àngel,

vaig saber parlar......

amb tu.


Fent el que t’agrada més,

no soroll com diuen alguns!

Sinó poesia

de nomMÚSICA.


I mica en mica

ens vam anar coneixent

cada setmana una mica més.


Ara toca la caixa,

Ah! I aquest plat!

Amb el goliat

I les timbales

Feiem festes

Esbojerrades!


Tu ets molt gran!

I portes tota la familia.

L’avi, el fort Bombo,

despres el cunyat, el greu Goliat.


Saps que també

hi ha la mare?

Sí! És la caixa!

Però i les dues germanes?

Les timbales?


Sobretot no ens els deixem;

els germanets; els Platets!

I el més cridaner el Charles!

I les meves mans que et tocàven,

fent la música que t’agradava més,

la que calgués!


Swing

Blues,

Rock...

I mil maneres

per no fer-te pararla xarrera!


I al final de cada dimarts,

et tapàvem amb la teva manta color de la nit.

Per què encara que no volies

havies d’anar a dormir!

Per estar ben desperta

l’endemà al matí!


Jo ara marxo,

i ja no et podré tocar.

Però no patèixis bonica,

que el nostre àngel

sempre et mima!


El nostre adéu va ser

un adéu...

amb tocs de Jazz;

Swingat!


L’ultmia cançó juntes...

Recodres?

El Swing!


Però tu estigues tranquila,

i crida ben fort per mi!

Que dos anys...

Són molt camí!


Gràcies per ser...

la meva Nena...

La meva Bateria!

No hay comentarios:

Publicar un comentario