
Miro la llar de foc i davant els meus ulls veig el foc com crema. Les guspires rojes que ballen el seu ritual, tot dansant les unes amb les altres.
Els meus ulls es convertèixen en dues boles de foc pel reflexe del rojos i vermells de l'infern.
De cop i volta m'agradaria llençar tots els problemes dins les grans flames, perquè junt amb elles cremarien fins desaparèixer dels meus ulls.
Seria senzill ballar la dansa de les espurnes...
Seria fàcil desaparèixer amb el foc...
Seria senzill convertir-se en cendres...En cendres.
Tot ballant la dansa de l'infern.

No hay comentarios:
Publicar un comentario