El vol de la flor

Aquella flor blanca i bonica,
Enmig d’aquell camp dormia.
En veure-la la vaig mirar,
I de seguida m’en vaig enamorar.

Era en un camp tot verd,
Enmig de colors i alegria,
Però tenia una extranya hermonia
Estava tota trista i pansida.

Vaig sentir una gran tristor
Perque era tan bonica
I estava tan arraulida,
Com si tingues molta por?

Por de què em preguntava,
Si una brisa suau damunt seu bufava,
I el Sol tan brillava?
Pero la meva blanca plorava.

M’hi vaig acostar
I li vaig preguntar:
Perquè plores?
I em va conestar:

-El que em passa
És que no vull estar aquí,
Sinó volar, volar, volar...
Fins on el cor em portarà.

Però no em puc moure,
Només somniar,
Però és un somni imposible,
Perquè no és pot realitzar.

-Jo també tinc somnis
Que no es poden realitzar,
Però no hauria de deixar escapar,
Cap moment per anhelar.

Però ni hi ha res a fer,
Hem d’estar al camí,
On hem de ser,
Perque és aquet el destí.