Aquells dits ballen entre cordes,
balls lents i romàntics,
acaricien la seva pista
d’autèntics artistes.
Quan jo els miro
al•lucino.
En saben tant de ballar!
M’agrada poder-los mirar.
La pista és de fusta
em recorden als trapezistes
fen equilibris dalt la pista.
Ball, música i alegria.
Els teus dits m’encanten,
la seva pista també,
el seu mestre és un noi
que els ensenya molt bé.
Deixa’m dedicar-lo als teus dits.
Un altre dia te’l dedicaré a tu.
Però avui els teus dits m’han inspirat
i he creat un dels meus escrits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario